TETA, PUC BAIXAAAAAR?

De esta foto fa....uns 15 anys i dies!. Era un temps on els dies eren llargs i l´estiu mai no s´acabava. Aquesta frase que va com a títol d´aquesta entrada era un horror escoltar-la mentre jugava per la meua teta, encara que la resposta sempre era... vaaaaaalee!

Ella i els seus amics eren mes majors i si jo baixava de la terrasa on m´ha mare me tenia tancà, ells ja no podien fer la bèstia com deu manava, perque tenien que estar pendens de mi (que per cert pareix ser que era un coet), resumint: que era mes pesà que una brosa al ull !!! Pero, tot i així, no recorde que me digueren mai que no.

Recorde un dia que va vindre una amiga d´ella i, mentre parlaven a la seua terrasa, vaig oblidar-me de posar el ruedo i vaig entrar a la piscina sense saver nadar. Si no alrive a tindre un ull en mi (com sempre), m´ofegue. Pobreta, després de traure´m es va unflar a plorar.

També recorde una vesprada al pis vell que li estava donant repàs a Mari Loli i li va fer una pregunta que jo no tenia que saber, ni pensament, i la vaig encertar....per poc cauen tots de cul!

També recorde quan el pare de Rebeca me va dir que la meua teta s´havia pegat una trompà en la moto contra la porta del garaig i vaig baixar volant a vore el que s´havia fet...la pobra estava feta un santocristo. O... quan ella era Epi i jo Villacampa!

Recorde quan per poc guanye un concurs de radio en Aquarama el estiu que el "No te olvides la toalla cuando vayas a la playa" era un furor. Vam tindre que tornar, la teta, m´ha mare i jo un altre día per a la final i... al final, la va guanyar una parella de "madrileños", pero sempre recordaré la prova que anaven a cuatre pates bufant un vaixell de paper... sencillament, irrepetible!

Puc encara sentir el olor a torraetes d´anjova o de catalana quan la teta preparava el verenar o quan corria despendolà vallant la música de Morcillo, pasillo a dins, pasillo a fora... O la vegada que estan a punt d´entrar al seu despatx vaig sentir.... No se que faria sense el alcohol!!! Quin susto, vaig entrar a tota pastilla i estava borrant en alcohol una gràfica de la memoria de la carrera. O quan a la Zuleima aquella se li va explotar la bosa de ketchup als pantalons...ja, encara li va estar poc!

I ja posats, tambè recorde quan me va fer anar a vore a l´avia Amparo vestida de novia, no mai li ha dit que li estic molt agraida. O quan al vorem en el tanatori el dia de la mort de s´ha güela Palmira es va emocionar... em va fer sentir important!

I encara que ella ja ho sap, estic mol agraida de que aceptara ser la madrina de la meua filla i desenvolupara el seu carrec de la millor manera posible, com tot el que la meua teta fa. I, finalment, agrair-li també que me perdonara totes les vegades que li ha perdut el respecte, que no han segut poques!

I es que... pot ser pareixca una xica seria, de vegades trista i a voltes enfadada pero quan sonriu, quan conte les coses que li pasen, quan te a carrec a un menut, quan s´implica en qualsevol cosa, o quan es tracta simplement de contar amb ella... puc asegurar-vos que la meua teta.... ES ESPECIAL!